dissabte, 1 de setembre del 2012

Noves eines acittudinals, i mai més ben dit...

I és que ahir em va camviar el caràcter damunt la bici, perque??  per això...

Doncs sí, resulta que fa estona que em rondava pel cap fer-me amb una bici de rally, una que em permetés disfrutar de pujar donant pedals a saco, i fa un temps havia visst aquest que ara vos present, i l'he anada comparant amb mil i una opcions, de primera i segona mà, en primer lloc intentant decidir-me entre si em convenia més una doble de rally o una "hardtail" o rígida, i a la fi m'he decidit: una rígida!  

Tot vé de l'anada a Menorca a fer la CdF, quan na Ruth em va deixar gaudir de la seva Trek durant 4 díes i vaig poder redescobrir el btt més pur, el primer dia adaptant-me i la resta agafant-li acada revolt un poc més el punt, això va ser pel més d'abril/maig, i s'han fet llargs aquests mesos fins arribar al dia d'ahir, on ja no vaig poder aguantar i em vaig deixar dur pel que sentia dins, i no per la raó, aquesta es dedicava a fer-me veure que em convenia més una doble, menys mals d'esquena, més segura, més estable, més polivalent en diferents terrenys,... però per les meves venes sentia la imperiosa necessitat de donar un cop de pedal i llançar-me, de no perdre ni una mica de la poca empenta que tenc, necessitava sentir la bici àgil, tot i que això em suposés patir més baixant, no poder anar al davant de les baixades com feia amb la Uzzi...  i com seguiré fent mentres la tengui!!!!  

I és que la idea ara és alternar sortides dels dos tipus, per aquí per Mallorca, i anar preparant les sortides a fora amb la meva nova companya, està clar que hi haurà punts complicats de baixar amb una rígida, bots impossibles que no podré disfrutar, però seràn tans segurament com els que he viscut a la inversa amb la Intense Uzzi, amb ella disfruto intensament de les baixades, disfruto de gestionar zones tècniques tant de pujada com planes o baixades, i conjuntament també m'ha tocat patir a l'hora d'empényer-la muntanya amunt o asfalt amunt.  Digu'em que tenc els dos extrems i dels dos en vull gaudir, però Menorca ara per ara la vull fer amb una rígida, vull poder sortir giscant roda dels portells, vull poder aixecar pols, vull poder fer com ahir vespre en la primera nocturna de la temporada en la que no vaig llevar pràcticament el plat gros, on sentia les Larssen com es desgaastàven per damunt les pedres o l'asfalt, no perdien gens de tracció...  per altra banda amb una rígida sents molt més el trispol, les sensacions son més rústiques i el cos lógicament pateix més, però també alhora et fa sentir més viu...  em sento com Jekill i Mr Hyde!!!  En Jekill ara mateix dorm vora d'en Hyde i ambdós es conten el que han fet, es presenten i es miren de cua d'ull, saben que els dos /les dues son les millors en la seva respectiva raça...

Ara només falta entrenar i entrenar, i arribat el moment escollir quina d'elles m'acompanyarà al nou repte personal, ja sigui una ruta tipus Pedals de foc, un triatló, o una senzilla passejada amb la familia pel parc...

Unes fotos de les bèsties!!!

Sa rígida, una Mondraker Podium Pro (tota nova tot i que el quadre sigui del 2009 super econòmic ;)) amb uns escasos 10'5kg molt millorables en temes de transmissió, llantes, tija, etc... ja anirem fent...