Temps de recomptes...i aplanificar el 2013!!!

Un 2012 genial!!!!!!!!!!!!!  No el puc descriure d'altre forma, ja que tot el que m'havia proposat ho he assolit !!

Així començava la crònica que tenia en esborrany, però ahir, dia 22 de desembre, una mala trepitjada caminant, va acabar amb el meu peu esquerra un tant destrossat, ara venen molts de dies de descans forçat per recupear aquesta lessió recurrent que pateixo, i llavors un cop recuperat m'han d'intervenir a una ungla del peu o sigui que encara serà més temps de parón, un temps en que hauré d'aprofiar de posar moltes coses al seu lloc....

Ara toca fer recompte aquests darrers díes de l'any  per tal de veure mem com ha estat aquest 2012, no vull caure en la temptació de les xifres, però sí que m'ajudaran a veure un poc la magnitut de les fites assolides, sempre partint dels meus condicionants físics (patología cardíaca i lessió del sóleo), pels quals m'he fet aquesta pulsera, per si mai algú em troba fet pols per la muntanya... ;)  

Antecedents: vaig acabar el 2011 amb ànsies de que finalitzés, el vaig "despedir" literalment, el vaig treure de la meva vida, per molts motius i entre ells pel tema lesions, mesos que per feina em va ser impossible dur a terme els entrenos i/o fer-los com calia, etc... la lessió a finals de 2011, la que em deixà el turmell tocat, ha estat present a tots els entrenaments i sortides del 2012, quan per un motiu o l'altre posava el peu a terra per continuar amb la ruta de btt, pujar una costa, baixar per una rosseguera,... encara ara no em deixava llibertat total per fer el que volia com volia, i vaig i m'el torno a lesionar,.. ha estat gràcies a una bona fisio (Na Marta), una bona naturópata (Na Paquita i Na Vero) i un osteòpata genial (en Vicenç), a més dels ja coneguts cardiòleg (Dr Orellana) i metges esportius (Dr.Cabanes i Dr.Marí), que m'han anat ajudant a estar al dia, a recuperar-me de les pallisses que m'he fotut i a estar al 90% com a mínim en cada ocasió, dissenyant entrenos i recuperacions de lessions. He provat tècniques tan variades com auriculoteràpia, acupuntura muscular, reflexología podal, osteopatía, fisioteràpia, depuracions amb la mevadietista particular (quin luxe), practicant exercicis damunt el bosu per enfortir turmells i tren inferior, digitopuntura, estiraments, etc...

Ara però em toca recomençar després d'aquesta fallida fi del món, entraré a boxes, revisarem el bon estat de tot el motor (demà tenc ecocardiograma) i posaré a punt el chasis  per tornar carregat d'energia.

A dia 22 de desembre...

RODILLO:
Cuenta: 66 Actividades
Distancia: 2,206 km
Tiempo: 54:05:55 h:m:s
Ganancia de altura: 2,275 m una dada flipant ja que difícilment el rodillo s'eixeca del terra... jajajaja
Velocidad media: 42 km/h
FC media: 166 ppm
Cadencia de pedaleo media: 97 rpm
Calorías: 36,740 C
Velocidad máxima: 84.8 km/h Un dia que anava molt flipat
FC máx.: 209 ppm Aquesta xifra va ser el dia de la prova d'esforç amb Cabanes.

BICI CARRETERA:
Cuenta: 4 Actividades
Distancia: 110.84 km
Tiempo: 5:04:35 h:m:s
Ganancia de altura: 1,703 m
Velocidad media: 21.8 km/h
FC media: 172 ppm
Cadencia de pedaleo media: 66 rpm
Calorías: 3,249 C
Velocidad máxima: 51.4 km/h
FC máx.: 201 ppm

BTT: això vol dir que pràcticament he sortit tots els caps de setmanes de l'any...
Cuenta: 52 Actividades
Distancia: 1,441.24 km
Tiempo: 159:49:52 h:m:s
Ganancia de altura: 33,970 m
Velocidad media: 9.0 km/h
FC media: 155 ppm
Cadencia de pedaleo media: 88 rpm
Calorías: 78,007 C
Velocidad máxima: 64.3 km/h
FC máx.: 206 ppm

RUNNING: tot i la lessió del turmell...  5 han estat en cinta, 15 per terra però per plà, i 4 de trail.
Cuenta: 24 Actividades
Distancia: 92.87 km
Tiempo: 10:32:13 h:m:s
Ganancia de altura: 935 m
Velocidad media: 9 km/h
FC media: 167 ppm
Calorías: 6,878 C
FC máx.: 201 ppm

NATACIÓ: han estat 20 entrenos de natació, tres dels quals en aigües obertes.
Cuenta: 20 Actividades
Distancia: 11.36 km
Tiempo: 5:13:51 h:m:s
Calorías: 2,200 C

Visita a Teo Cabanes:  la visita al Dr., va ser d'allò més gratificant ja que va servir per certificar que havia fet bé els entrenament durant el darrer any i mig, i com a conclusió de la prova d'esforç, havia experimentat una millora de 8 punts a l'VO2max, fet que tenint en compte l'edat dels 36 al 37 anys, suposa una important millora cardiovascular. Ara a finals d'anys em toca passar per l'ecocardiograma per comprovar que tot segueix en el seu lloc.

Així doncs, ha estat un any productiu en molts de sentits, en el que s'ha materialitzat un projecte en el que hi he posat molt de part meva, els enTRAVESSAts, un bon grup de bikers amb ganes de descobrir noves rutes per la nostra illa i fora d'ella. A fora tan sols hem anat a Menorca, a fer la Cavalls de Ferro amb na Ruth Moll, una experiència que personalment he fet dos pics enguany i l'he gaudida totalment, quins paissatjes!!!!

I fent un poc de recompte de per on ens hem mogut amb sa BTT, Algaida, Bunyola, Raixa, Sóller, Felanitx, Santanyí, Petra, St.Llorenç, Alaró, Na burguesa, Pollença, Montuïri, Esporles, Puigpunyent, Llubí, Consell, Estellencs, Sant Joan, Valldemossa, Deià, Establiments, Parc de Llevant, Betlem, Manacor, etc...  Quin gust descobrir noves rutes, nous paratges i com no, nous bikers, compartint també alguna ruta amb els col.legues que vaig conéixer a Menorca a la primera CdF del 2012 i amb els que tenim pendent quedar més sovint.

Enguany he pogut complementar la Uzzi amb la Mondraker, una rígida que m'ha donat moltes alegries, molt bones sensacions i m'ha fet sentir lleuger com l'aire...

En vistes al 2013 vull replantejar-me nous objectius, alguns ja els tenc clars, com per exemple seguir mantenint el nivell de BTT per tal de poder sortir a fora amb garantíes de disfrutar i no patir, per exemple alguna de les rutes de Pedals del Món, i per altra banda, caldrà anar treballant aquest sóleo, que m'ha duit pel camí de l'amargura aquest 2012, hauré de treballar més la carrera a peu si aconsegueixo superar la lessió del soleo i del turmell per anar substituint hores de rodillo, també hauré de treballar més la natació i així fer-ho més bó de dur o menys avorrit. Me fa ganes recuperar les excursions per la muntanya per desconnectar, per estirar les cames i per recuperar la pau que el dia a dia et fa perdre, però excursions més actives, rollo nordic-walking com a eina de transició per veure si puc arribar a sortir a córrer un poc per muntanya amb la càmara a l'esquena ;)

Acabo de saber que a  Menorca organitzarà pel maig 2013 la " I Camí de Cavalls menorca Mtb" una Non-Stop en 2 díes, mmmm inmediatament m'ha atret la idea de fer-ho, així l'hauria fet en 4, en 3 i en dos dies la volta a Menorca...

A nivell mèdic, em queda el proper dilluns 24 la segona visita anual al Dr. Orellana per veure que tal surt l'ecocardiograma i seguir controlant la dilatació de la Aorta, esperem que no s'hagi d'operar...

Llavors ja dins el 2013 hauré de passar per quirófan per una petita intervenció al dit gros que m'ha estat produint moltes molèsties. Així donç el començament del 2013 serà el periode de recuperació i descans real, ja que previsiblement estaré dues setmanes amb el peu enlaire.

Per acabar s'any, havia de  participar avui  al Duatló Invertit de Manacor, amb els entravessats, Michi, Esteban, Sastre, Jordi , però  amb la lessió d'ahir s'ha convertit en un somni trencat que passa automàticament a la llista de reptes pel 2013!!

Ara mateix estic revisant els reusltats d'aquesta penya d'entravessats i ho han fet prou bé, han quedat al voltant dels 100 primers d'un total de 190 participants, bon començament i bona posada en escena d'aquest grupet!!!!!!!!  Una llàstima no haver pogut estar allà amb voltros, quina ràbia!

Així que ara toca donar per tancat el 2012 a nivell esportiu, planificar les intervencions mèdiques, planificar el descans, disfrutar de la familia i amics i a mitjans gener en quant pugui posar el peu a terra, tornar a començar de bell nou, renovat de forçes i fites per assolir, ja que encara no sé on és el meu limit ni el de la meva caparrudessa...  això sí, vos puc assegurar que tot, tot, tot és qüestió d'actitud!!!

Bon Nadal i Feliç 2013 a tots i totes!!!!

Aquí vos deixo lla imatge després de ser embenat... per tal de recordar-vos que cal anar sempre molt vius, ja que mai sabem on ens pot sorprendre la mala sort... Cuidau-vos molt!!!!

Bici-grafia o biografia de bicis...

Vaig començar en això de les bicis, com gairebé tots el nens, amb un tricicle super antic amb rodes blanques de plàstic dur i d’estructura metàl.lica amb el que feia grans rutes per la carrera de casa dels avis a Sóller.







Llavors no tenc record de cap altra bici intermitja fins arribar a disposar d’una BH de segona mà, de la que desconec el model, devia tenir uns 5-7 anys, i li vaig treure bé el profit fins el 9, tota de ferro, amb cavallet i pujat el seient cada temporada uns centímetres a mesura que creixia, quin moment mé xulo… amb el meu mecànic particular, mun pare que ho arreglava tot tot i tot, i a més sabia fer coses tan màgiques com convertir la bici en una espècie de moto, amb una gafa i unes cartes col.locades als radis del darrera, amb aquesta vaig començar amb rodetes, però van durar poc, sempre anava per camins de terra a Sa Muntanya i sortia fins a casa del veinats més propers, amb aquesta no vaig arribar a baixar mai al poble que jo recordi.

I als 9 anys va arribar un dels moments més importants de la meva vida, la meva primera bici “de veritat”, comprada nova, per unes 14000.-pts era la bici que estava de moda, també tota de ferro,pesava un quintal i encara la tenc donant voltes per casa, no li vaig canviar mai les cobertes i no recordo haver foradat més de tres o quatre vegades, amb una roda trasera de tacos i una del davant bastant plana, la GAC motoretta 2 va ser per  a mi un HITO en la meva història damunt les dues rodes, venia de casa amb un seient llarg que et permetía que pujés algún company al darrera (quin perill) i amb respaldo, tot un luxe, però aquí ja va començar també la meva era “Tunning” ja que aviat vaig comprar un seient de BMX per anar canviant de rollito, aquesta època els limits ja es van anar eixemplant i ja vaig arribar a baixar al poble amb un fill de cosí meu que tenia una altre model de bici  una rabasa, que ja duia unes molles al davant (mai he sabut si funcionals o de pega…) i la sortída típica amb la motoretta 2 era pujar a casa del meu amic Xiscu que vivia dalt d’un turó  proper, quines rampes de mal camí i clots i pedres… sovint havia de pujar empenyent, però és que ara que ho penso, no sé ni com m’atrevia a provar-ho, amb el que pesava i les rodes que duia, sense amortiguació i sense canvis, rollo singlespeed… caaaa  erem joves, i em va durar fins els 14 o 15 anys.

A aquesta edat mun pare em va regalar una Suntrack de 40.000 pts de PRYCA (actual Carrefour) blanca i vermella, amb aquesta ja vaig arribar a baixar al Port de Soller en s’estiu i a fer alguna sortideta BTT pels voltants del poble, per exemple fins al mirador de ses barques o bàlitx d’avall. Era una rígida amb frenos V-brake, i per aquell temps s’estilava colocar en els frens un “gorila”, peça metàlica curvada que feia la funció d’evitar que el quadre cedís durant la frenada i així guanyaves potència de frenada, conceptes que fins feia molt poc eren totalment insignificants, per aquell temps ja vam començar a emprar casc, guans i fins i tot sabates per anar amb sa bici, tot i que jo no duia encara cales, però sí aquelles peçes plàstiques per impedir que el peu et sortís pel davant, en aquelles sortides encara no baixàvem el seient durant la ruta quan venia una baixada, i sovint sortíem per endavant. Aquesta bici la vaig seguir conservant i encara la tenc, va ser la que vaig emprar per fer practiques de manteniment i pintura i l’he pintada fa un anyet de color negre i li vaig posar la cadira per dur el meu fill a fer voltes, qui m’ahvia de dir que arribaría a viure aquestes experiències amb aquesta bici!!!!!

Posteriorment, ja amb un grapat més d’anys, vaig tenir una Decathlon Rockrider 6.0 vermella, una flamant bici que em vaig comprar amb uns 18 o 20 anys amb els diners que havia guanyat fent de becari, i va ser rollo improvitzat amb en Xus, vam anar amb el seu cotxe (no sé si el corsa o el panda) i amb la seva al.lota a decathlon a pillar-la, van ser 150.000.-pts, quin pastón!!!!  Era de ferro, una aleació més lleugera crec i amb tubería conificada amb reforços a les puntures, i amb una novetat important, duia una forca amb 60mm de recorregut, amagat rera unes proteccions de goma, aviat li vaig llevar les ferratines del decathlon i li vaig posar una amb el meu nom i una amb RadiKal bikes, li vaig canviar els cables del canvi de marches (no recordo quantes en duia) per uns de color grog, sempre estava ben neta i vaig fer rutes com per exemple pujar al penyal Bernat a Sóller i vaixar fins a ses tres puntes, quina baixada!!!!  Era flipant veure com anava sa forca!!! Per aquests temps ja duiem pedals automàtics i camelbags o motxilles per dur aigüa, si, aigüa no isotònic, l’emprava també per anar a jugar a tenis i duia portabidons. Aquesta la vaig tenir operativa molt de temps, i va acabar pintada de gris i amb una forca de 80mm una Reba me pens que era de les primeres que tregueren i de segona mà d’en Xus que tenia una diamontback bastant més guay i cara. Aquesta bici la tenir a Son Tambor per anar a fer rutes, amb en Lluis Guerrero de la Tirme on la vaig arribar a enfilar dalt del Teix, per Esporles etc… la vaig acabar venent a en Rafel de Sóller per 400 euros per comprar-me la següent.

La següent va ser sa meva primera “doble”, una Mondraker Factor R, això ja eren paraules majors, i amb aquesta bici vaig començar sortint tot sol la majoria de vegades i amb la gent de la feina, en Pere de Bunyola, el Lluis Guerrero, en Bonnin, etc… aquesta ja va ser més careta, crec recordar que em va costar uns 1200 o 1400 euros, i va ser tot un descobriment, una bici molt fiable, molt còmoda que em va llevar el mal de cap que me quedava després de segons quines rutes amb la rígida per patiment de cervicals. Era de color gris oscur com a metalitzat i de recorregut 120/120mm, amb aquesta vaig tirar-me per llocs que mai hagués pensat, marges, parets bastant inclinades, escalonades importants, Barranc de Biniaraix etc… i va ser la bici amb la que vaig començar a anar amb un grup nutrit de bikers, els Ermassets d’Esporles, tot i que tot ben aviat ja em va quedar curta, i ja vaig començar a necessitar alguna cosa un poc més potent, amb més recorregut. A aquesta no li vaig fer gaire tunning, senzillament la vaig emprar així com venia i li vaig treure tot el suc, fent moltes rutes sobretot per la banda de la serra de tramuntana, rutes ja més llargues de 20 a 40 km’s i tot ben equipat, amb camelbags, pedals automàtics, etc… i aquí el pes començava a ser important. Amb ella també arribàren les primers caigudes importants, o almanco les més importats fins a día d’avui, sobrettot en el procés d’adaptació als pedals automàtics i en l’adaptació a la doble suspensió que tot i que facilitava molt el pas per llocs abans impossibles, ara et donava prou confiànça com per afrontar fites potser massa optimistament.

Però va arribar el dia (devia tenir uns 33 anyets) en que vaig decidir pegar el bot dels 120 de la factor als 160mm, així doncs va ser dit i fet, un company de la feina buscava bici i per 900 euros es va quedar la meva i amb uns 1400 euros més a afegir vaig passar olímpicament de Ca’n Nadal on havia comprat la factor per pegar a Ciclos Gomila i quedar-me amb una bici que tampoc pot passar indiferent, una Lapierre Spicy 316 de color taronja amb 160mm davant i darrera i sense cap tipus de regulació de recorregut, amb una fox talas que va ser una delícia, amb un tacte brutal i una eficàcia inigualable, de mica en mica vaig començar a aprendre a anar amb bici, ja van ser necessàries les proteccions (tot i que les tenia ja amb la factor) però a diari, ja que el meus sherpas del moment en Mara i en Vicenç dels ermassets, m’estiràven a amollar frens i traçar millor, van comparéixer els primers bots, i els primers veritables “flows” baixant la Brandson a Esporles per exemple que ja me la sabia de memòria i l’RP23 feia també una bona feina tant baixant com pujant on es mostrava molt rígid, era ja un poc més feixuga que la factor però amb millor rendiment, va ser una bona època la que em va regalar aquesta màquina a la que tampoc vaig arribar a tunejar-li res, li vaig treure el profit i li vaig deixar l’emprempta al quadre d’algún sotrac mal gestionat, però com tot, també va arribar el dia en que vaig rebre una cridada d’en Vicenç que em va donar una bona notícia, canviava de bici, i venia la seva Intense Uzzi VP… uf el cor s’em va badar d’alegria, te la compro va ser la resposta automàtica, tot i que el color a moble bar com diu ell no era el que hagués triat inicialment si la comprés nova, era igual, el sistema que duia i el rendiment que donava em motivava molt més que no pas el color sense importància en el funcionament d’aquesta veritable màquina de mtb.

Tenia ja uns 35 anys i no estava per tonteries, va ser també molt ràpida la gestió, tenia un amic que volia (i dic volia perque crec que encara no ho ha fet…) iniciar-se en el món de la mtb i li vaig donar a provar la Spicy i ho va flipar tant que casi se l’emportà posada, pels dos va ser amor a primera vista però amb bicis diferents, m’en va donar 1500 euros amb els que vaig fer front als aprop de 3000 (no recordo bé si més i tot…) que em va acabar costant la Intense Uzzi Vp. Motatge exprés a Niu Wave a Alcúdia amb en Pere i ja tenia una flamant bici amb el quadre fet a mà a USA i amb una forca  Rock Shock Lyrik de 115/160mm de recorregut regulable i amb un amortiguador impressionant, el DHX5!!  Les pedres no es noten mentres rodes, tracciona brutalment i traga el que no està en els llibres, i de recorregut regulable també al darrera 160/180mm segons on enclavis l’amortiguador, estam parlant d’una bici ja més de rollo freeride que admet montatges més agressius, però a dia d’avui poquetes vegades he arribat a posar-la a 180mm… ja que el rendiment dels 160mm és molt més que suficient per pilotatge que m’atreveixo a fer…  son 15’600kg de bici super divertits i que penalitzen molt poc a les pujades per ser es bicho que és…

I en aquest punt de la meva existència va arribar el millor i més gran regal que m’ha fet mai, el meu fill Marc, i va arribar el moment de fer tunning a la Intense, una brida i una xupa al manillar per veurer-la de ben aprop a les pujades i tenir-la present a les baixades per evitar pegar-me l’òstia del segle. Així doncs el flow seguia imparable però amb capet, però també és cert que va coincidir  un altre factor important que va motivar l’adquisició d’una nova màquina amb una orientació diferent… durant l’època Spicy em van detectar la patología cardíaca (valvulopatía cardíaca, res tres vàlvules que no tanquen bé…) i que m’obligaria a introduir uns entrenos especials per deixar de patir tant a les sortides i passar a pssar-m’ho realment bé a un ritme cardíac més moderat i controlat. Si bé gairebé sempre havia portat pulsómetres del decathlon, en aquella temporada ja em vaig fer amb dos polars, un dells l’RS800cx ja d’alta gama per tal de monitoritzar el cor a la perfecció i per dur a terme l’exercici de forma més controlada, segura i profitosa.

Idò sí tenint en compta tots aquests factors i afegint-hi el canvi d’aires del grup de referència amb qui sortia, digue’m que em vaig independitzar i vaig seguir sortint per lliure per consolidar la bona feina que feia sobre el rodillo amb la meva apreciada falcon (una altre bici però en aquest cas de carretera, d’uns 20 anys d’antiguetat, tot un ferro que vaig enclavar a un rodillo TACx per tal de poder entrenar a casa i començar a coneixer el meu cor i el meu cos. Bici que aprofito per comentar que va acabar convertida fa mig anyet en la meva “fixie/singlespeed” homemade, amb la que vaig a fer birres, berenars i passejades de relax… coste total 20 euros d’adquisició a Deixalles i 350 de pintura i montatge, rodes, etc… un cop feta fixie no tenia bici pel rodillo, però el meu estimat padrí jove ja m’havi aconseguit una altra bici de carretera, “regalada” que tenia uns 45 anys i amb la que s’havia guanyat el campionat de Balears l’any seixanta i pico, brutal, una Liberty/Campangolo, molt xula i que em fa un gran servei tant fixe al rodillo com per fer les meves primers incursions en carretera (la qual odio profundament) per entrenar durant els horabaixes d’estiu on no pots fer rodillo ni a les 22 de la nit, i així he aprofitat de sortit alguns horabaixes fins el coll de Sóller o fins a Sóller mateix… qué diferent, reconeg que no m’agrada gens l’asfalt…

Abans...

Després...

Deia que amb el meu procés ja en solitari, i fent ús de la cámara GoPro, he anat enregistrant les meves rutes, pujades i baixades i aprenent a coneixer-me millor i saber on  està el limit, aprendre a entrenar i a anar al meu ritme i tant és així que fins i tot m’he anat proposant petits reptes personals com anar a fer la volta a Menorca on hi vaig partir tot sol i vaig tornar ben acompanyat per un grup de bikers amb els que sovint anirem fent sortides, però clar, a Menorca va passar algo important, vaig provar molts d’anys després una altra vegada una bici rígida, amb 100mm de recorregut davant, de carbono, una treck 9.9, quina passada de bici, vaig tornar enamorat, tant és així que 6 mesos després em plantava amb un nou grup de biker s a Menorca per repetir la CdF amb ells i amb una montura pròpia, la meva darrera bici, una Mondraker Podium Pro de carbono, una bici d’uns 4000 euros que m’ha quedat per uns 2000 ja que el quadre era del 2009 (tota nova final d’existències) rígida amb 100mm de recorregut davant i només 10’5kg de pes, millorables, molt millorables… que en comparació amb els 15’6kg de la Uzzi em fan sentir que prenc el vol… Aquesta bici em permet fer rutes més llargues per pistes més planeres i menys complicades i gestionar molt millor els esforços, amb ella he descobert no només Menorca sinó mitja Mallorca i també per rutes totalment endureres com la del Teix (colocar foto de quan anava amb en Lguerrero i una actual), fet que m’ha fet redescobrir les sensacions damunt la bici… redescobrir el mtb…

Encara falten fotografies d'algunes de les bicis, tot arribarà,

 el que està clar és que ...

I per ara ja basta de bicis no??  Tot i que no descarto que si les coses van bé no en caigui alguna altre o no faci un canvi de les que tenc….  Seguiré actualitzant aquesta entrada així com vagin passant bicis per les meves mans perque està clar que és una afició que m’ha fet gaudir de molts bons moments i conéixer molt bona gent i  no vull que s’acabi per ara tot i que ara va més lligada a salud i a reptes personals…

I en esser massa gran per bicis.... tocarà menjarse-les... o fotografiar-les...

 P.D: Falta afegir les dues antigues que vaig restaurar.

Northwave celsius GTX

Arriba l'hivern i amb ell el fred i enguany m'he proposat gaudir d'un nivell de comfortabilitat un tant major en aquest sentit, es veu que l'edat avança i ens fa tornar més moñas... Tenen baix la meva opinió alguna cosa més que una bona apariència, son còmodes, brutalment adaptables i encara no he pogut comprovar el tema del Gore-Tex però ja veurem en creuar al primers bassiots en ple hivern... I l'aventatge més gran per a mi serà el fet que el meu punt feble es trobarà més protegit, el turmell...

Tanita BC-1000: nova eina actitudinal

Idò sí, feia temps que sabia que disposar d'una báscula com aquesta em seria d'utilitat per controlar entre d'altres mesures, el nivell de greix visceral, molt associat en estudis científics a patologíes cardiovasculars, fet que considerant les patologies cardíaques que ja tenc de "sèrie", no serien el més recomanable...  Així doncs aquesta báscula junt amb el display, servixen per saber entre d'altres mesures, una estimació de l'edat metabòlica, % de greix corporal, % de greix visceral, pes total, pes muscular, pes 

dels ossos, etc...  Per a més informació... http://connect.garmin.com/tanita 

Model d'informe que treu l'aparatet...

Noves eines acittudinals, i mai més ben dit...

I és que ahir em va camviar el caràcter damunt la bici, perque??  per això...

Doncs sí, resulta que fa estona que em rondava pel cap fer-me amb una bici de rally, una que em permetés disfrutar de pujar donant pedals a saco, i fa un temps havia visst aquest que ara vos present, i l'he anada comparant amb mil i una opcions, de primera i segona mà, en primer lloc intentant decidir-me entre si em convenia més una doble de rally o una "hardtail" o rígida, i a la fi m'he decidit: una rígida!  

Tot vé de l'anada a Menorca a fer la CdF, quan na Ruth em va deixar gaudir de la seva Trek durant 4 díes i vaig poder redescobrir el btt més pur, el primer dia adaptant-me i la resta agafant-li acada revolt un poc més el punt, això va ser pel més d'abril/maig, i s'han fet llargs aquests mesos fins arribar al dia d'ahir, on ja no vaig poder aguantar i em vaig deixar dur pel que sentia dins, i no per la raó, aquesta es dedicava a fer-me veure que em convenia més una doble, menys mals d'esquena, més segura, més estable, més polivalent en diferents terrenys,... però per les meves venes sentia la imperiosa necessitat de donar un cop de pedal i llançar-me, de no perdre ni una mica de la poca empenta que tenc, necessitava sentir la bici àgil, tot i que això em suposés patir més baixant, no poder anar al davant de les baixades com feia amb la Uzzi...  i com seguiré fent mentres la tengui!!!!  

I és que la idea ara és alternar sortides dels dos tipus, per aquí per Mallorca, i anar preparant les sortides a fora amb la meva nova companya, està clar que hi haurà punts complicats de baixar amb una rígida, bots impossibles que no podré disfrutar, però seràn tans segurament com els que he viscut a la inversa amb la Intense Uzzi, amb ella disfruto intensament de les baixades, disfruto de gestionar zones tècniques tant de pujada com planes o baixades, i conjuntament també m'ha tocat patir a l'hora d'empényer-la muntanya amunt o asfalt amunt.  Digu'em que tenc els dos extrems i dels dos en vull gaudir, però Menorca ara per ara la vull fer amb una rígida, vull poder sortir giscant roda dels portells, vull poder aixecar pols, vull poder fer com ahir vespre en la primera nocturna de la temporada en la que no vaig llevar pràcticament el plat gros, on sentia les Larssen com es desgaastàven per damunt les pedres o l'asfalt, no perdien gens de tracció...  per altra banda amb una rígida sents molt més el trispol, les sensacions son més rústiques i el cos lógicament pateix més, però també alhora et fa sentir més viu...  em sento com Jekill i Mr Hyde!!!  En Jekill ara mateix dorm vora d'en Hyde i ambdós es conten el que han fet, es presenten i es miren de cua d'ull, saben que els dos /les dues son les millors en la seva respectiva raça...

Ara només falta entrenar i entrenar, i arribat el moment escollir quina d'elles m'acompanyarà al nou repte personal, ja sigui una ruta tipus Pedals de foc, un triatló, o una senzilla passejada amb la familia pel parc...

Unes fotos de les bèsties!!!

Sa rígida, una Mondraker Podium Pro (tota nova tot i que el quadre sigui del 2009 super econòmic ;)) amb uns escasos 10'5kg molt millorables en temes de transmissió, llantes, tija, etc... ja anirem fent...

Voltant pel Galatzó baix el "Hard sun"

Vaja sortideta sa d'avui... és baix el meu punt de vista de les memorables, per molts de motius... el retrobament en bici amb un bon amic que hem estat molt de temps sense sortir, l'alicient afegit d'un tram nou a mitjan ruta, la pròpia duressa de la ruta en sí i com no sa cervessota i xerradota final.

Sortim a les 8'30 des de la carretera de Banyalbufar per agafar inmediatament el camí de s'Erbossar i d'allà  a les cases de Planicía. Tot seguit ens anam enfilant ja en direcció sempre cap al Galatzó, al que li passam ben arran de la falta bordejant la zona on ja gairebé no hi ha vegetació. Quin solei que fotia, no sé quina temperatura deviem tenir, però aquests trossos de pateo s'han fet durets quan ja duiem una estona barrallant-mos amb ses dures rampes.   I xerrant de rampes, quan ja duiem gairebé tres hores i mitja, m'han comparegut a mi ses rampes, degut a l'esforç i la tensió d'unes cames pajareras que durant la tècnica baixava anàvem més que acollonades, siguem sincers... no he sentit gaire flow baixant ni poujant jajajajaja era el típic dia que més valia haver-me quedat a casa nedant... però no, un porc fa menjar s'altre i final ho hem aconseguit!!!

Ara bé, aquesta ruta me la guardo per l'hivern, paratges preciosos tot i ser plè estiu, hi havia trams que hem pensava que trobaría un esclatasang, això sí segurament passat per la paella. ;)

Tornada des d'Estallencs per carretera a petició meva ja que se'ns havia fet tard i a més jo anava amb el tubeless mig foradat.

Bona sortida, amb bona companyia i de record un petit video amb una cançó que li va al pèl baix el meu gust: Hard Sun de n'Eddie Vedder.

Ei si vols afegir alguna informació o fer alguna correcció no ho dubtis, Vicenç!

Gracies crack!!!

Ja hi tornarem!!!

Dades del Garmin

Fotobsessió: The Fixie Project: first session.

Fotobsessió: The Fixie Project: first session.: Una idea passada a projecte i un projecte fet realitat, després de moltes estones de dedicació, un parell d'euros i un grapat d'anades i ve...

The fixie project: motivant-me...

D'aquí a que sàpiga fer tonteries d'aquestes.....

JULIOL: els 37 a la vista!!!!

Ha arribat s'hora de no patir els entrenos, de disfrutar-los, de variar, de fer coses diferents, de no passar calor i deshidratar-se més del compte, o jo almanco entenc així l'estiu. A hores d'ara, els migdies soc mort, després de la feina soc incapaç d'anar a a fer res, m'arriben les forçes justes per tirar-me al sofá a jeure davant l'aire acondicionat, i esperant esperant a que arribi l'hora en que la xafogor deixa pas a la fresqueta del vespre, puc arribar a desesperar-me, és per això que em vaig montar el nadathlon, un curiós artefacte que fa la funció de convertir en infinita la petita piscina de casa, així idò les sèries actualment son de 100m seguits, a més amb la tuba no tenc necessitat de treure el cap per respirar i puc nedar "tranquil" o més relaxat, centrant-me en fer bé els moviments, estirar bé i millorar la tècnica.  per altra banda, arribat el vespre, he començat a sortir a provar el turmell esquerre que fa mig any em vaig barrinar, i sembla que per plà aguanta bé els primers 4 ó 5 km's, no ho he allargat més per no arriscar, ja que encara em falta molt de treball de propiocepció i enfortiment articular, ara per ara me'l sento com a "suelto", com si en qualsevol moment me'l pogués tornar a esquinçar...

I el meu estimat rodillo el reservo pels dies en que passa un poc més d'oratge, però segurament acabrà substituit per alguna sortida amb sa bici de carretera per millorar sa ventilació perque sinó me puc fondre literalment!!! Aquest juliol i agost, sa mitjana de 370km/mes que duia es veurà seriosament reduïda, ja que pretenc centrar-me més amb la natació i el turmell, alguna excursinoneta a peu i oci a tope, a poder ser sense lesionar-me per tal d'arribar al setembre sencer i poder embestir els reptes de final d'any, que si tot va bé seràn una nova travessa de la Serra en BTT direcció Sant Elm-Pollença i si tot acompanya, alguna ruta de les "Pedals", per ventura la pedales de León, per anar a trescar pels Picos d'Europa.

Per ara, aquest darrer mig any ha estat bastant profitós, amb una travessa i una volta a Menorca en Btt, un ecocardiograma, dues proves d'esforç i un reconeixement metge general complet, una depuració i alguns canvis d'alimentació. Visites a la fisio que m'ha retornat una cama i un turmell que ja no eren meus, visites a l'osteopata quem'ha posat a puesto quan m'havia desmontat, i visita a la naturópata  per calmar amb acupuntura les tensions de la vida diaria. Al cap i a la fi, un desplegament de recursos per estar bé i poder fer allò que m'agrada i gràcies a tot això puc dir que "he disfrutat" de fer-ho, he estat bé per poder gaudir de donar branca sense molèsties, sense preocupacions, i sense mirant tant el pulsómetre... gràcies entrenos!!!

En dues setmanes en faré 37, i per a mi és una fita important, m'en queden tres pels 40!!!!! i penso donar-lis branca aquests tres anyets!

Vaaaaaaamos!!!!!!!!!!!!

Provant sa Scott Spark

Avui anva de proves, es tractava de veure que tal rodava sa Scott spark d'un amic, i al final m'ha ajudat a decidir-me, ara per ara segueixo enamorat de sa Uzzi, però cal reconeixer qeu m'està començant a tirar sa idea de montar-me una bici més falaguera per rutes més rodadores, ara bé, després un veu videos com aquest... i se li posa lapell de gallina, li entren els dubte sobre les divisions del mtb i s'adona que lo realment important és saber treurer-li el suc a allò que un té!!!!

gràcies Miquel per sa companyis durant aquest dia de proves, crec que mai havia baixat sa Comuna de Bunyola tan lento... i amb una bici una talla més grossa, he acabat mort!!! JAjajajajajja

Prova d'esforç CABANES 2012

La setmana passada va tocar reconeixement metge laboral que ja apuntava que estava de conya, prèviamente havia anat al cardiòleg per la prova d'esforç anual on em van dir que seguia amb les meves patologíes congènites però que estava molt ben adaptat a elles...

...i avui dijous, després d'una setmana fora entrenar i havent finalitzat superbé la Travessa el cap de setmana passat, em tocava passar pel despatx del Dr. cabanes i del Dr. Marí, pujar-me a la bici i començar a donar branca, i vaja si me n'han fet donar, avui sí he aguantat els 300w de resistència a bona cadència, completant-la del tot i finalitzant amb una Fmax de 209ppm i un VO2ml/Kg/min de 50'60 i amb una molt bona recuperació quan en tres minuts he passat de 209 a 187 i en 5' a 114ppm amb una tensió arterial perfecta, amb un electro sense anomalíes i uns umbrals de 147/177/209 d'aeròbic a anaeròbic o sigui que ara toca re-programar el pulsómetre per treurer-li bé el profit als entrenos!!!!!

Les zones queden així:


Zona 1: 50% - 60%   139ppm - 153ppm
Zona 2: 60% - 70%   153ppm - 167ppm
Zona 3: 70% - 80%   167ppm - 181ppm
Zona 4: 80% - 90%   181ppm - 195ppm
Zona 5: 90%-100%   195ppm - 209ppm




Zona 1: Activitat moderada
 Per després d'un entreno molt dur o competició una marcha o un entreno d'intervals. resulta més beneficiós que un descans totals ja que al rodar suau activa la circulació, la sang elimina els productes de rebuig generats durant l'exercici i transporta la sang oxigenada i els nutrients per regenerar l'organisme. basten uns  45' o una hora.
Zona 2: Control de pes
 Es el pilar dela nostra forma física i a la intensitat que més temps entrenarem. els beneficis començen a apreciar-se a partir d'una hora i es pot extendre fins les 4 hores.
Zona 3: Aeròbica
Es pot fondre l'entrenament d'aquesta zona amb el de la zona 2. és el segúent graó de cara a millorar el nostre rendiment i ens permet aconseguir una major velocitat de creuer. S'han de fer d'una a tres repeticions intercalades en un entrenament de zona 2, un o dos pics per  setmana.
Zona 4: Umbral Anaeròbic
Començam a patir, és una intensitat només per experts i que nomé s'ha d'entrenar després de dur un grapat de mesos d'entreno en les zones anteriors. és un exercici repetitiu (de 6 a 9 repeticions) repartit en 2 ó 3 series. augmenta el consum màxim d'oxigen. requereix de bastant de temps de recuperació, entre cada interval i un parell de díes després.
Zona 5: Màxima Intensitat
Arribar fins aquí és rossar l'agonia. molt útil per disciplines explosives. Serveix per millorar la tolerància i eliminació de l'àcid làctic. Només és recomanable per persones molt preparades. s'haurien de fer de 10 a 20 repeticions dividides en 4 ó 5 sèries.

Brancaaaaaaaaaaaa!!!!

TRAVESSA SERRA TRAMUNTANA 2012

Dissabte passat dia 2 de Juny de 2012, 6 col.legues ens disposàrem a fer la Travessa Serra Tramuntana en btt, començàrem devers les 7'00am a Pollença i devers les 15'30pm ja érem a la plaça de Sóller fent cervesses, després en una estoneta ja érem a la piscina de l'hotel disfrutant de fer estiraments en remull, un bon sopar a la fresca al Port de Sóller i a jeure que devers les 5'30am ens sonaria el despertador per afrontar la segona etapa que ens havia de dur fins Estellencs on a les 15h ja havíem acabat la travessa també ben acompanyats per una refrescant cervessota que premiava un dia dur de btt. Al final uns 104 km's, unes 8000kcal i un total de 14'5h de bici a bon ritme i disfrutant de molt bona companyia. En breu penjaré la crònica completa allà on pertoca. Enhorabona cracks!!!!!

Sortida MTB: Perdut per Deià...

Volia recordar un dels trams per anar de Deià a Valldemossa, començo a mitjan dematí, em deixan a Deià  i prenc sa sortida en solitari cap a L'hotel Es molí, però com no podia ser d'una altra manera, el que havia de ser una breu sortida per confirmar un tram, s'ha convertit en un ascens  a modo "pateo", dur de collons, brut, difícil i gens agraït,  als 22 minuts de pujada creia que ja havia arribat a la cota máxima per enllaçar amb el camí que m'havia de dur a Valldemossa, però he escollit malament entre dos caminois i he acabat embestint sa pujada de cap al bosc (preciós per cert...) que porta directament al camí de l'Arxiduc, al Teix. i un cop he vist que ja em feien falta gairebé cordes per seguir endavant, he girat cua i per avall en el que ha estat la recompensa a tant de pujar patejant, una baixada per bosc i llavors per càrritxeres que amaguen escalons... preciós!!!!

Tan sols hi ha faltat un poc de Flow, fet que queda patent al video de la baixada.

Les  dades:

http://connect.garmin.com/activity/182478542#.T8Ij6UX6Oas.blogger





El vídeo:

Estiu 2012

Arriba sa calor i amb ella la necessitat de re-estreucturar els entrenaments per tal de seguir treballant però sense patir els efectes de sa calor, esquivant el sol a les seves hores més dures, aprofitant la frescor de les nits per fer rutes de sempre però a les fosques, provar nous esports i com no canviar d'hàbitat, passant del terrestre al marítim. El gym passarà a un tercer lloc, substituint les sessions a la piscina per les sortides a nedar en aigües obertes. El rodillo dels mitjdies ha passat a sessions en dejú a primera hora del matí, o bé a sessions nocturnes per treballar per intervals de forma més controlada. Les sortides en mtb finalitzaran en menys d'un més, culminant amb la travesa de la Serra de Tramuntana a principis de Juny i llavors quedaran postergades a un darrer trimestre de l'any en que convé arribar-hi en bona forma per afrontar els reptes finals del 2012.

Avui tocava provar sa GoPro baix l'aigüa i ha resultat força divertit, no tant el Garmin que es veu que no ha trobat els satèl.lits i s'ha "ofegat" ;)  caldrà donar-li una segona oportunitat ja que el funcionament a la piscina ha estat genial, i segurament avui no li he deixat temps abastament per "situar-se".

Es primer "capfico" de s'any ha estat de conya, aigüa ben freda i ben neta, sense gaire onantge i amb l'únic inconvenient de les típiques barques a "gasoil" que deixen les restes de combustible impunement...  que hi farem !!!

Bé vos deixo un petit video de prova del que pot donar de sí la cámara baix l'aigüa, estic segur que no vos agradarà gens...  no és conya!!!

Fins aviat!!!!  Vaig a disfrutar de l'estiu 2012!!!!

Per cert, quin serà el nou esport a provar enguany.....????

Sortida MTB: Montuïri-San Joan

Surt o no surt, dubtes a primera hora del matí, després de la ruta del CdC, i amb es menut encara ben fotut, un grup d'amics que sortien per Biniaraix amb ses bikes i uns altres que feia estona que no veia que sortien per un lloc on no he anat mai... vols estar a tres bandes alhora, és impossible, et decideixes per una i sembla que podrà ser un gran dia, començes a rodar i et trobes genial després del tute de la Cavalls de Ferro, rodant entre els terrossos es podría dir la peli, caminois entretenguts, sense grans pujades ni desnivells, però amb zones molt divertides (basta veure es video...) i quan som a mmitjan camí una bona aturada per reposar forçes, un bon berenar, unes bones rialles i sona el mòbil.... se m'ha acabat sa ruta, ingressen al menut, passo a Uzzi a modo carretera, paga i vamonos, les forçes em faltàven per sobre l'asfalts, el camí més ràpid de cap al cotxe, cinc llarguíssims km's fins arribar-hi i a córrer, saber que el teu fill ho està passant molt malament et fa pujar de voltes....  al final dies després torna la calma després de la tempesta....  gràcies a tots/es els que vos heu interessat per ell, sou molt grans!!!!

Pels altres companys que pogueren seguir, el matí els guardava una sorpresa en forma de "L'amo del gueato" o modalitat de xulo piscines amb gueato, que es veu que els va sortir d'una piscina tot banyat i amb el gueato en sa mà, i els va fer fora del seus dominis... caaaa aquests GPS que no integren determinada informació medioambiental....!!!  ;)

Mem si per sa próxima ens juntam i feim un mega grup en una bona ruteta!!!!!

Es per que vos agradi es minivideo que he montat!!!

Les dades de la volta: http://connect.garmin.com/activity/175735849

Cavalls de Ferro 2012 (Menorca)

Setmana del 23 d’abril de 2012, comença a fer caloreta, i al meu cap comença a bullir la idea de prendre la decisió ja d’anar a Menorca a fer la Cavalls de Ferro, el primer “repte” d’aquest especial 2012. Tan és així, que envio un mail a Menorcasport per solicitar informació sobre el lloguer de bicis, ruta etc… ja que em veig venir que hauré de fer la volta tot sol ja que la resta de companys per un motiu o l’altre no ho teníen bé. Quina sorpresa la meva quan em criden al mòbil al dia següent (24/04/12), era na Ruth Moll (excampiona d’Espanya de mtb entre d’altre títols…) i em comenta que no hi ha cap problema, que em pot llogar la seva bike una Trek de carbono montada tope de gama, i que com vulgui si vull puc fer una etapa amb ella i amb un grup que ve de Mallorca o fer-la tota… Tachán!!!  Fer-la tota?? Amb un grup de gent de Mallorca que no conec de res, que no sé quin ritme duran, i amb el tema del meu cor per enmig…. 

Doncs només penjar a na Ruth crido a na Cris i no dubta ni un segon en dir-me que endavant, que venga, que m’animi i que faci tota la volta, que ells dos hi venen encantats!!!  Després d’un horabaixa de mirar vols, hotel, cotxe etc… acabo reservant-ho tot i preparant sa maleta, el primer repte de l’any està a punt de començar. Bé realment fa estona que va començar, seria més correcte dir que havia arribat el moment de demostrar-me a mi mateix que amb l’actitud apropiada un pot assolir el repte que es proposi, sempre hi quan ho planifiqui correctament i lluiti dia a dia per allò que vol i com ho vol.

I així ha estat, el que pensava que seríen 4 díes de patiment, han estat 4 díes de passejada a saco per Menorca, i dic passejada perque l’esforç que he fet no ha estat ni molt manco el que em pensava que seria, a tots els nivells, per començar l’organització ha anat sobre rodes, tot en temps i molt correcte, l’hotel el cotxe, els vols, la coordinació amb Menorcasport i sobretot la simbiosi amb el grup de mallorquins que s’havien proposat el mateix repte que jo, un grup de 7 al.lots benavinguts, la majoria companys de feina entre ells i que estàven decidits a disfrutar de l’illa, a conéixer noves terres, noves rutes i oberts a conéixer nova gent, i que m’han “adoptat” perfectament entre ells, m’han fet sentir com a casa i com si ens coneguéssim de tota la vida, a tots ells gràcies!!!!  Sa veritat és que anar amb aquest grupet i na Ruth com a guía, li han donat sentit a la volta a Menorca, convertint-ho amb un valor afegit d’una experiència que de per si ja havia de ser inoblidable.

Menorca: que voleu que vos digui, pau, tranquil.litat, racons màgics, molt verge, molt neta, ben protegida i molt acollidora, he de reconéixer que he sentit la cridada de les meves arrels maternes que provenen d’Alaior (Aló), m’he sentit millor que a casa, com si sempre hi hagués viscut, la gent una monada, simpàtics, oberts, i amb un sentit de la vida molt més noble i vital que el que et trobes per Mallorca. Les cales impresionants, els paissatges fins i tot majestuosos fins al més petit detall, a estones semblava que érem pels boscos asturians, d’altres per les àrides terres de les Illes Canaris, a estones el vent de la mar arrissava el blat sembrat vora la costa  fent onades verdes de diferents textures com si estiguéssim a Escòcia, i algunes de les cales que poguerem creuar amb la bici, no tenien res que envejar cap del “caribes” coneguts. Senzillament preciosa!!! Aquesta illa sí que fa justicia a allò de “la Isla de la Calma” i no aquesta Mallorca que cada dia reconec menys.

Rutes: aquesta ruta està pensada per disfrutar dels paissatges de l’illa, i es pot fer de mil maneres, com n’Arnau, fent-la a saco en tres modalitats diferents (bici, córrer i kayak) en unes 82h, fent-la non-stop en unes 24h com d’aquí unes setmanes fará molta gent o fent-la en diferents dies i a un ritme més suau, com hem fet noltros. Vam triar l’opció més recomanada, en 4 jornades de matí, solíem sortir a les 9 del matí per enllestir-ho tot devers les 13-14h del migdia, en total unes 4-5 hores de ruta matutina, gairebé 95% ciclable, amb tan sols uns 20km’s totals d’asfalt i la resta per paratges tant interiors com litorals preciosos. Per cert Menorca és l’illa dels portells, si no en vam haver d’obrir i tancar devers 100 son pocs!!!! El sentit i itineraris foren els següents, sortírem el primer dia de Ciutadella en direcció a St. Tomàs, el segon día de St. Tomàs a Maó, el tercer de maó a Fornells i per acabar el darrer dia de Fornells a Ciutadella. Al cap i a la fi han sortit rutes d’entre 40 i 55 km’s, amb un fort component tècnic sobretot les dues primeres i amb desnivells + acumulats aproximats de devers 700m cada una. Hem tocat tot tipus de terreny, arena, roca de vora mar, platges de bales o còdols plans, roques de pissarra, fang, tiranys pedregosos, uns de fortes pendents de puajda, d’altres de descens molt xulos, en general un bon variat, cada una de les rutes diría que és qualitativament diferent, gairebé semblava una illa diferent cada dia!!

Links dades Garmin: 

1ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042508

2ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042558

3ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042618

4ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042661

Links dades Runtastic:

1ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12532559

2ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12599836

3ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12676400

4ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12740010

Fotos:

Recordar que cal afegir uns 10-15km’s la ruta del dimarts i uns 30’ minuts i la diferència de km’s entre pulsómetre i runtastic (el correcte) com a desfases técnològics. 

El ritme ha estat prou bó, tenint en compte que ens hem aturat un munt de vegades a fer fotos, barrites, sobrassades… etc…

Realment ha estat una volta sense gaire incidències mecàniques, pèrdua d’un parell de perns del plat petit d’en Carlos, una foradada inicial de na Ruth més dues més d’altres companys, tijas que es baixàven, i cales de pedals automàics que no deixaven llevar el peu a temps i han acabat provocant devers 7 ó 8 caigudes “tontes” amb majors o menors repercusions pels que les han patit.  Destacar aquí un prell d’ensurts en forma de “invertidos” amb el cop per exemple d’en Juan T. que es va fer bastant de mal a un colze però va seguir com un bou la resta de ruta.  I destacar que del grup inicial només un no va poder acabar totes les etapes de la Cavalls, en Toni de Sóller que va patir una caiguda el segon día que el va condicionar a haver-se de prendre un dia de recuperació a l’hotel, una llàstima perque tot i fer poc temps que anava amb bici estava aguantant com un jabato (p.. sollerics!!! ;).

Bici: bé, si ja és un luxe haver pogut compartir amb na Ruth com a guía, més ho ha estat poder emprar la seva exbici, una trek 9.6 de carbono montada amb tope de gama de tot, amb un pes d’uns 9 kg’s i poc, s’ha mostrat realment resistent, fiable i cómode i sobretot rápida!!!!  Quina sensació avessat a la Uzzi de 14’6 kg’s!!!  Cada una és pel que és, però l’experiència ha estat un deu, m’ha servit per “redescobrir el mtb més pur” fent-me recordar la meva segona bici de veres. El primer dia vaig acabar un poc tupat de mans i cul, però el segon día ja va ser un altre sensació i ja no vaig tenir molèsties de cap tipus, jo diria que ha estat una adaptació molt ràpida. El que més m’ha costat ha estat “aprendre” a salvar segons quins punts tècnics, sobretot en les pujades, ja que en les baixades ben aviat la trek va començar a tenir un incipient conflicte de doble personalitat, ja que les pujades es sentia Trek i a les baixades Intense….mai m’hagués pensat poder arribar a baixar així amb una rígida, i sobretot mai m’hagués pensat sentir-me tan bé a les pujades amb una rígida, i és que 5 kg’s menys es noten de precís!!! Diagnòstic final: encara no ho tenc clar al 100% però es probable que per la Pedals de Foc miri d’aconseguir o bé una rígida falaguera o una doble de XC falaguereta també ja que he notat una diferència brutal. M’ha quedat es gusanillo com diuen de fer la Cavalls de Ferro amb la Uzzi, mem com hagués anat… és segur que a determinades baixades tècniques hagués flipat, però com que tampoc era qüestió de frissar he aprofitat de fer una masterclass de tècnica, d’escollir traçades bones, de frenar, de maniobrar i sobretot de donar pedals amb capet!!!!!

El Cor:  ara per ara i a falta de descarregar i analitzar les dades del Garmin, sembla que les mitjes de ppm han estat sempre al voltant de les 148ppm i les máximes al voltant de les 198ppm, però ja dic, falta analitzar-ho tot bé, tenint en compte els descansos, moments foto, etc… Però la veritat és que la sensació d’esforç ha estat molt menor del que em pensava, llevat del darrer tram de carretera de la darrera etapa, de camí a Ciutadella quan vaig acusar un poc de falta d’hidratació, segurament deguda a la calorada que ens va fer a diferència dels díes anteriors en que vam estar a la glòria, amb un oratge inmaculat!!!!!  Resumint: els entrenos es noten, el fer les coses bé té la seva recompensa en forma de que el que abans era impensable ara no només és possible sinó que es converteix en una disfrutada, a falta de confirmar-ho del tot, però he tengut  fins a 75ppm’s en la freqüencia de recuperació, és a dir m’han baixat 75ppm’s en un minut de descans després d’una d’aquestes sèries “rollo Menorca es Plana”.

MENORCA NO ÉS PLANA!!!  el qui digui que Menorca és plana, que s’ho faci mirar, perque algún tipus de problema té segur!!!

Ara toca acabar la setmana fent un poc de recuperació activa i passiva, anar a l’SPA, anar a veure la Fisio i com no, treure un poc la Uzzi perque no es possi gelosa i recordar amb ella perque la tenc amb mi!!!!!!

Per altra banda els propers reptes esperen per esser embestits, així que som-hi, ja queda menys, i en arribar final d’any he de poder mirar enrera i saber com ja sé que sabut escollir el bon camí, que m’he esforç correctament per assolir els meus objectius, i sobretot que he sabut fer justicia envers als meus sentiments i capacitats, superant-me de mica amb mica, ja que tot d’una manera o altra és.. qüestió d’actitud!!!!

P.D. Per acabar null donar les gràcies a na Cris per recolçar-me sempre amb tots els meus desgavells, a en Vicenç Ribas també pels seus ànims i recolçament, assessorament etc…, a na Marta Casado per retornar-me les meves camess i llevar-li 20 anys de sobre, a na Ruth per demostrar-mos a tots que és factible fer una feina que t’agrada i que rera de cada gran deportista i sol haver una gran persona, i per llogar-me la seva bike!!!  I gràcies com no a aquest grupet de mallorquins collonuts que ha conegut i amb els que m’he sentit molt a gust!!!  Mos veurem per la muntanya segur!!

Primer dels dos videos  primera i segona etapa: