dimecres, 12 d’octubre del 2011

Provant ses SALOMON XA PRO 3D ULTRA


Avui voliem anar d'excursió amb sa familia, a un lloc diferent i de passada jo volia aprofitar de provar sa darrera adquisició, unes Salomon, les XA PRO 3D ULTRA, sa veritat és que ha estat molt divertit tot i que només he fet una estoneta, aquí deixo algunes fotos de mostra.  sa próxima entrada serà per revisar el plà d'entreno en vistes als nous objectius que van sorgint dia a dia.


















dilluns, 3 d’octubre del 2011

Segona TST, Segona Travesa Serra deTramuntana


Dissabte 01/10/11,

05:15am, sona el despertador! Peg bot des llit i sense fer renou em disfrasso per l’ocasió, tot estava organitzat, els temps controlats, el berenar a punt, la bici que esperava al porxo per sortir correns, el cotxe furgoneta I el camelbag a la gelera… silènci…. Tot en calma, però amb una certa tensió als músculs… ho hauré agafat tot?

05:58am, darrera passada pel bany, darrer repàs, el berenar  la panxa i a sortir escapat de cap a Algaida on a les 06:30am ens espera un autocar un tant fet pols amb un conductor un tant despistat que es va recórrer mitja illa abans d’arribar tres quarts d’hora mes tard del previst a Pollença.  Ens trobam a Algaida 16 bikers amb moltes ganes de Travessa, a Pollença se’ns hi junten 6 més, un total de 22 tíos amb més o menys experiència (n’hi havien que feia només 4 mesos que anàven en bici, sí senyor!!!  Vaja moral!!) i després de la foto de sortida comença el show!

+/-9:00 començam a tirar de cap a can Gallet tira tira però amb bon ritme i sense aturar, però en aquest primer tram tenim les dues primeres panes, una ateixa bici, un mateix biker dues rotures de cadena seguides que es torben molt en solventar i mentres la segona part del grup ens havíem avançat a berenar a can Gallet (ja sabeu el que és el berenar en qüestió!!!! Un luxe!!!). Aquí hi va haver la segona desfassada horaria, gairebé ens tiràrem 2 hores  berenant per tal de reprendre tots junts per una ruta que no havia fet mai, que surt al restaurant d’Escorca, molt xula i que ens evitava pujar al Massanella o al Galileu (no m’aclaro en aquest punt), hi va haver moments de patejada, barreres i tal però força entretengut i en part ciclable, llavors tram de carretera fins al Gorg Blau i aquí anàrem a buscar (per evitar 2’5km de carretera amb un 5’3%de desnivell) la canaleta, i directes de cap a Cúber, el voltejam i en arribar als peus de la trialera, el sonat forestal junt amb una tia que estava boníssima… amb minifalda i tal… (bé ho deixam aquí…), ens va posar les mil i una pegues per passar i així tira tira trialera a munt i de cap a baixar el Barranc de Biniaraix. Un cop a la Creu de L’Ofre jo em vaig posar les proteccions i vaig embestir per les travesses, però no em va seguir ningú, a aquest grup els hi mola la velocitat més que la tècnica i s’amollàrem com a locos per la pista rollo supermotard total, per dir-vos que jo creuava la pista acollonadíssim de creuar-me’ls, però quina disfrutada, cada vegada m’agrada més la Uzzi i com traga sa tia!!!!! Buah!!!!  Vaig notar que feia molta estona que no baixava a saco!!!

Res, un cop a dalt del Barranc, la baixada ja la coneixeu, cadascú al seu ritme i qui més qui manco patint de braços, però ningú va caure, tans sols algún desequilibri i algún peu a terra però en general tots molt bé, arribàrem a ses rentadores, reagrupament i tercera pana, un havia fotut el pern de la direcció, haviém de trobar una ferreteria o una tenda de bicis, començen a tirar i al carrer de la lluna troben obert la tenda i aconsegueixen repara, però aquí el grupet inicial de 6 que ens esperàven a Pollença ja havia decidit que no arribaríen a Deià i que quedaríen a dormir a un hotel al Port de Sóller. Des d’aquest punt el grup ja va estar dividit durant el llarg de travessa que ens quedava, ja que ells anàren gairebé tot el camí restant per carretera llevat d’algún petit tram, fins arribar a Andratx on ens esperaría l’autocar. La resta, els 16 que la completàrem tota, vam aturar a repostar al forn de can Frau, el menjar no tocava voreres, i quí el temps se’ns tirava a sobre així que creuam Sóller, agafam el camí de son Castelló i en ser a l’ermita abandonada vam calcular el temps i opcions i vam prendre la decisió més encertada, les complicacions, i retrassos ens passàven factura i els gairebé 60km que duiem també així que per majoria i vegent que molts no duien els frontal ni llums, vam decidir prendre per carretera fins a Deià on ens esperava una dutxa de primera a un refugi impressionant per llavors anar a una pizzeria on ja havíem comanat taula, ja veurem les fotos un luxe de sopar!!!!!  Quina canya!!!!!

Total a les 23 a jeure, els que pogueren obviar els “ronquidos” de dos fieres que ens donàren es vepre, al final un d’ells va quedar tapat de matalassos per tal d’amortiguar el renou i així poguérem dormir un grapat d’horetes.  

Al matí estava tot planificat, ens aixecam a les 7’00am, ens vestim i agafam ses bicis i tot i tiram costa per amunt fins al forn (primera pujada del dia), on ens esperàven la ostia de bocatas que ja haviem comanat el dia abans i un bon surtit de dolçets per dur a la pizzeria que obrien especialment per noltros poder berenar tranquils, un altre lujazo que es va valorar molt positivament. Un cop berenats, començàrem xino xano la tirada d’asfalt més llarga del dia fins a Valldemossa on reagrupàrem i fins a George Sand on ens amollàrem per avall com a fieres, cadascú al seu ritme, i jo personalment i fora proteccions… vaig sentir-me volar, i no exagero, ho vaig flipar en colors, bé jo i un home que anava amb bici que quan me va sentir venir no va saber on posar-se i casi tenim un bon “percance”. D’aquí cap a la volta des General, Erbossar i Planissia, ja vos podeu imaginar… i llavors baixada a repostar a Estellencs previ haver-mos fotut el bocata com a “dinar”, cervessota i segon tram de carretera fins el Coll de sa Gramola on prenguérem de cap a Sa Trapa, on disfrutàrem d’unes vistes impressionants, una trialera impracticable amb la bici i fotudeta a peu fins arribar al mirador on després de la foto de rigor ens pegàrem la gran baixada del dia primer per la continuació de la trialereta que acabes rollo “tunel de lavado carritxero” i baixada per la pista fins gairebé Sant Elm, no hi arribàrem. Aquí vam tenir l’ensurt més gros de la travessa, quan un dels companys va trabcuar i es va fer mal a l’esquena, ibuprofeno a saco i xino xano de cap a S’Arracó i carril bici fin a Andratx on ens esperàven els 6 que havien anat per carretera, el bus i unes cervessotes d’escándol!!!

Però no va acabar tot aquí,… el sonat del bus com l’anomenarem a partir d’ara, per arribar d’Andratx a Algaida, no va tenir millor idea que baixar fins al Passeig Marítim on va embestir a un descapotable amb el conseqüent pollastre que es va formar fins que va veure començar a baixar tios i més tios de l’autocar, llavors per acabar-ho de rematar ens vam haver d’aturar a l’autopista abans de les costes de Xorrigo perque perdia aigüa però a la fi arribàren devers les 20’55 a Algaida, descarrega bicis, creuam es poble, adéus i a tornar a carregar per tirar cap a casa com una exhal.lació, total devers les 00’00h s’acabava un dia intens de collons, divertit per les butxaques, un cap de setmana de coneixer noves rutes i nous companys.

A nivel personal, m’he trobat molt bé, amb molt bones sensacions tot el temps, i sobretot a nivell cardio he estat genial, tan sols una petita despistada pujant xerrant amb un triatleta bomber o bomber triatleta  que no me vaig donar compte i em vaig posar a 204ppm, però pel demés el ritme que hem duit ha estat molt suau, permetente-me durant el dia d’ahir anar pujant a una mitja de 150ppm.

Avui, petits molèsties del sillin i de la motxilla, i suposo que demà em començarà a sortir un poc el cansament o agulletes, ja ho veurem, però després de la sessió d’SPA que m’espera avui horabaixa, no crec que jo que sigui molt bèstia.

Sa bici s’ha portat genial, fiable al cent per cent i polivalent de collons!!!!!

el més dur.... haver d'esperar 1'30h sense beure perque vaig calcular malament el repostatge d'aigüa i vaig haver d'anar mendigant glopets als companys que també anàven ben justos. Moltes gràcies a totos!!!!

Res espero haver-vos entretengut una estona amb aquesta crónica i aprofito per fer-vos saber que després d’aquesta segona travessa… no em faria res abans d’acabar l’any fer-ne una tercera per provar noves rutes que tenc al cap…. Com ho veis??? Vos animau????

Mes endavant posaré més fotografies que encara no he descarregat!!!



 ses màquines


 gran moment



 detall de sa taula ben decorada


 sa fam fa fer coses


 mesura d'insonorització ben efeciva

 taula del soparillo de dissabte